bastar
Español
bastar | |
pronunciación (AFI) | [basˈt̪aɾ] ⓘ |
silabación | bas-tar |
acentuación | aguda |
longitud silábica | bisílaba |
variantes | bastear |
parónimos | bastir |
rima | aɾ |
Etimología 1
Del castellano antiguo bastar ("bastar"), y este del latín vulgar *bastāre, del griego antiguo βαστάζειν (bastazein) ("llevar o sostener un peso").
Verbo intransitivo
- 1
- Ser suficiente y proporcionado para alguna cosa.[1]
- 2
- Tener algo en abundancia o en gran cantidad.
- Sinónimo: abundar
Verbo impersonal
- 3
- Haber lo suficiente, necesario o bastante para cierto propósito.
Verbo transitivo
- 4
- Dar o suministrar lo que se necesita.[1]
- Uso: anticuado
Locuciones
- bastar y sobrar
Conjugación
→ Se conjuga como anunciar y/o como enviar.
Información adicional
- Derivados: abastar, abastadamente, abastamiento, abastante, abastanza, abasto, bastante, bastantemente, bastantear, bastanteo
Traducciones
Aragonés
bastar | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología 1
Si puedes, incorpórala: ver cómo.
Verbo intransitivo
- 1
- Bastar.
Asturiano
bastar | |
pronunciación (AFI) | /basˈtaɾ/ |
silabación | bas-tar |
acentuación | aguda |
longitud silábica | bisílaba |
rima | aɾ |
Etimología 1
Si puedes, incorpórala: ver cómo.
Verbo intransitivo
- 1
- Bastar.
Conjugación
Formes non personales | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
Infinitivu | bastar | |||||
Xerundiu | bastando | |||||
Participiu | bastáu, bastada, bastao, bastaos, bastaes | |||||
Formes personales | ||||||
Númberu | Singular | Plural | ||||
Persona | primera | segunda | tercera | primera | segunda | tercera |
Mou indicativu | yo | tu | él | nosotros | vosotros | ellos |
Presente | basto | bastes | basta | bastamos | bastáis | basten |
Imperfeutu | bastaba | bastabes | bastaba | bastábamos bastábemos |
bastabais bastabeis |
bastaben |
Indefiniu | basté | bastasti bastesti |
bastó | bastemos | bastastis bastestis |
bastaron |
Futuru | bastaré | bastarás | bastará | bastaremos | bastaréis | bastarán |
Potencial | bastaría | bastaríes | bastaría | bastaríamos bastaríemos |
bastaríais bastaríeis |
bastaríen |
Mou suxuntivu | yo | tu | él | nosotros | vosotros | ellos |
Presente | baste | bastas bastes |
baste | bastemos | bastéis | bastan basten |
Imperfeutu | bastara bastare |
bastaras bastares |
bastara bastare |
bastarámos bastarémos |
bastarais bastareis |
bastaran bastaren |
Imperativu | yo | tu | él | nosotros | vosotros | ellos |
Presente | basta | bastái |
Castellano antiguo
bastar | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología 1
Del latín vulgar *bastāre, y este del griego antiguo βαστάζειν (bastazein).
Verbo intransitivo
- 1
- Bastar.
Catalán
bastar | |
central (AFI) | [bəsˈta] |
valenciano (AFI) | [basˈtaɾ] |
baleárico (AFI) | [bəsˈta] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | bisílaba |
rima | a |
Etimología 1
Del catalán antiguo bastar ("bastar"), y este del latín vulgar *bastāre, del griego antiguo βαστάζειν (bastazein). Atestiguado desde el siglo XIV.[3]
Verbo intransitivo
- 1
- Bastar.
Conjugación
Formes no personals | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | bastar | haver bastat | |||||
Gerundi | bastant | havent bastat | |||||
Participis | bastat, bastada, bastats, bastades | ||||||
Formes personals | |||||||
nombre | singular | plural | |||||
persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
Mode indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | basto / baste / basti / bast | bastes | basta | bastem / bastam | basteu / bastau | basten |
Pretèrit imperfet | bastava | bastaves | bastava | bastàvem | bastàveu | bastaven | |
Pretèrit perfet | bastí | bastares | bastà | bastàrem | bastàreu | bastaren | |
vaig bastar | vas bastar | va bastar | vam bastar | vau bastar | van bastar | ||
Futur | bastaré | bastaràs | bastarà | bastarem | bastareu | bastaran | |
Condicional | bastaria | bastaries | bastaria | bastaríem | bastaríeu | bastarien | |
Temps compostos |
Pretèrit indefinit | he bastat | has bastat | ha bastat | hem bastat | heu bastat | han bastat |
Pretèrit pluscuamperfet | havia bastat | havies bastat | havia bastat | havíem bastat | havieu bastat | havien bastat | |
Pretèrit anterior | vaig haver bastat | vas haver bastat | va haver bastat | vam haver bastat | vau haver bastat | van haver bastat | |
Futur compost | hauré bastat | hauràs bastat | haurà bastat | haurem bastat | haureu bastat | hauran bastat | |
Condicional compost | hauria bastat | hauries bastat | hauria bastat | hauríem bastat | hauries bastat | haurien bastat | |
Mode subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | basti / baste | bastis / bastes | basti / baste | bastem | basteu | bastin / basten |
Pretèrit imperfet | bastara | bastares | bastara | bastàrem | bastareu | bastaren | |
bastès | bastessis | bastès | bastèssim | bastèssiu | bastessin | ||
Futur | bastaré | bastaràs | bastarà | bastarem | bastareu | bastaran | |
Temps compostos |
Pretèrit perfet | hagi bastat | hagis bastat | hagi bastat | haguem bastat | hagueu bastat | haguen bastat |
Pretèrit pluscuamperfet | haguès bastat | haguessis bastat | haguès bastat | haguèssim bastat | haguessiu bastat | haguessin bastat | |
haguera bastat | hagueres bastat | haguera bastat | haguèrem bastat | haguereu bastat | hagueren bastat | ||
Futur compost | hauré bastat | hauràs bastat | haurà bastat | haurem bastat | haureu bastat | hauran bastat | |
Mode imperatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | basta | basti / baste | bastem | basteu / bastau | bastin / basten |
Catalán antiguo
bastar | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología 1
Del latín vulgar *bastāre, y este del griego antiguo βαστάζειν (bastazein). Atestiguado desde el siglo XIV.[3]
Verbo intransitivo
- 1
- Bastar.
Galaicoportugués
bastar | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología 1
Del latín vulgar *bastāre, y este del griego antiguo βαστάζειν (bastazein).
Verbo intransitivo
- 1
- Bastar.
Gallego
bastar | |
pronunciación (AFI) | [basˈtaɾ] |
Etimología 1
Del galaicoportugués bastar ("bastar"), y este del latín vulgar *bastāre, del griego antiguo βαστάζειν (bastazein) ("llevar o sostener un peso").
Conjugación
Interlingua
bastar | |
pronunciación (AFI) | [bas.ˈtar] |
Etimología 1
Si puedes, incorpórala: ver cómo.
Verbo intransitivo
- 1
- Bastar.
Judeoespañol
bastar | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología 1
Del castellano antiguo bastar ("bastar"), y este del latín vulgar *bastāre, del griego antiguo βαστάζειν (bastazein) ("llevar o sostener un peso").
Verbo intransitivo
- 1
- Bastar.
Conjugación
Formas no personales | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
Simples | ||||||
Infinitivo | bastar | |||||
Gerundio | bastando | |||||
Participio | bastado | |||||
Formas personales | ||||||
número: | singular | plural | ||||
persona: | primera | segunda | tercera | primera | segunda | tercera |
Modo indicativo | yo | tu | el / eya | mozotros mozotras |
vozotros vozotras |
eyos / eyas |
Tiempos simples | ||||||
Presente | basto | bastas | basta | bastamos | bastash | bastan |
Pretérito imperfecto o Copretérito (Andrés Bello) | bastava | bastavas | bastava | bastávamos | bastavash | bastavan |
Pretérito indefinido o Pretérito (Perfecto simple) | basti | bastates | basto | bastimos | bastatesh | bastaron |
Futuro | bastaré | bastarás | bastará | bastaremos | bastarásh | bastarán |
Condicional o Pospretérito | bastariya | bastariyas | bastariya | bastariyamos | bastariyash | bastariyan |
Tiempos compuestos | ||||||
Participio presente | esto bastando | estas bastando | esta bastando | estamos bastando | estash bastando | estan bastando |
Participio pasado | estava bastando | estavas bastando | estava bastando | estavamos bastando | estavash bastando | estavan bastando |
Pretérito perfecto o Antepresente | tengo bastado | tyenes / tienes bastado | tyene / tiene bastado | tenemos bastado | tenesh bastado | tyenen / tienen bastado |
Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito | aviya bastado | aviyas bastado | aviya bastado | aviyamos bastado | aviyash bastado | aviyan bastado |
Futuro próximo | vo / v'a bastar | vas a bastar | va bastar | vamos a bastar | vash a bastar | van a bastar |
Modo subjuntivo | yo | tu | el / eya | mozotros mozotras |
vozotros vozotras |
eyos / eyas |
Tiempos simples | ||||||
Presente | basté | bastes | basté | bastemos | bastesh | basten |
Pretérito imperfecto o Pretérito | bastera | basteras | bastera | basteramos | basterash | basteran |
Modo imperativo | tu | mozotros mozotras |
vozotros vozotras |
|||
Afirmativo | basta | basté | bastemos | bastad | basten | |
Negativo | Se emplea el presente del modo subjuntivo |
Occitano
bastar | |
pronunciación (AFI) | [basˈta] |
variantes | abastar, bastinar |
Etimología 1
Del provenzal antiguo bastar ("albardar").
Verbo transitivo
- 1
- Albardar.
Etimología 2
Del provenzal antiguo bastar ("bastar"), y este del latín vulgar *bastāre, del griego antiguo βαστάζειν (bastazein) ("llevar o sostener un peso").
Verbo intransitivo
- 1
- Bastar.
- Sinónimo: sufire
Portugués
bastar | |
brasilero (AFI) | [basˈta(h)] |
carioca (AFI) | [baʃˈta(χ)] |
paulista (AFI) | [basˈta(ɾ)] |
gaúcho (AFI) | [basˈta(ɻ)] |
europeo (AFI) | [bɐʃˈtaɾ] |
alentejano/algarvio (AFI) | [bɐʃˈta.ɾi] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | bisílaba |
rima | a(ʁ) |
Etimología 1
Del galaicoportugués bastar ("bastar"), y este del latín vulgar *bastāre, del griego antiguo βαστάζειν (bastazein) ("llevar o sostener un peso").
Verbo intransitivo
- 1
- Bastar.
- Ejemplo: isso não lhe basta (eso no le basta).
- 2
- Satisfacer, quedar satisfecho o decidir que ya es suficiente y se puede acabar algo.
- Sinónimo: satisfazer
Conjugación
Formas no personales | ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||
Formas personales | ||||||||||||
número: | singular | plural | ||||||||||
persona: | primera | segunda | tercera | primera | segunda | tercera | ||||||
Modo indicativo | eu | tu | ele, ela | nós | vós | eles, elas | ||||||
Presente | basto | bastas | basta | bastamos | bastais | bastam | ||||||
Pretérito perfeito simples | bastei | bastaste | bastou | bastámos* | bastastes | bastaram | ||||||
Imperfeito | bastava | bastavas | bastava | bastávamos | bastáveis | bastavam | ||||||
Pretérito mais-que-perfeito simples | bastara | bastaras | bastara | bastáramos | bastáreis | bastaram | ||||||
Futuro do presente | bastarei | bastarás | bastará | bastaremos | bastareis | bastarão | ||||||
Futuro do pretérito (condicional) | bastaria | bastarias | bastaria | bastaríamos | bastaríeis | bastariam | ||||||
Modo subjuntivo (o conjuntivo) | eu | tu | ele, ela | nós | vós | eles, elas | ||||||
Presente | baste | bastes | baste | bastemos | basteis | bastem | ||||||
Imperfeito | bastasse | bastasses | bastasse | bastássemos | bastásseis | bastassem | ||||||
Futuro do presente | bastar | bastares | bastar | bastarmos | bastardes | bastarem | ||||||
Modo imperativo | tu | você | nós | vós | vocês | |||||||
Afirmativo: | basta | baste | bastemos | bastai | bastem | |||||||
Negativo: | não bastes | não baste | não bastemos | não basteis | não bastem | |||||||
Infinitivo personal (pessoal) | eu | tu | você | nós | vós | vocês | ||||||
bastar | bastares | bastar | bastarmos | bastardes | bastarem | |||||||
→ você y vocês son pronombres de segunda persona, pero emplean las formas verbales de la tercera. → Los tiempos compuestos perfectivos se forman con ter ("tener") como auxiliar ("haber" en español), más el participio. Por ejemplo, "você tem bastado". → Los tiempos progresivos se forman con estar como auxiliar, de dos maneras: - estar + el gerundio, por ejemplo, "vocês estão bastando" (uso preferido en Brasil). - estar + a + el infinitivo, por ejemplo, "vocês estão a bastar" (uso preferido en Portugal). | ||||||||||||
* También se usa bastamos, especialmente en Brasil. |
Información adicional
- Derivado: bastar-se
Provenzal antiguo
bastar | |
pronunciación | falta agregar |
Verbo transitivo
- 1
- Albardar.
- Sinónimo: enbastar.
Etimología 2
Del latín vulgar *bastāre, y este del griego antiguo βαστάζειν (bastazein).
Verbo intransitivo
- 1
- Bastar.
Véneto
bastar | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología 1
Del latín vulgar *bastāre, y este del griego antiguo βαστάζειν (bastazein).
Verbo intransitivo
- 1
- Bastar.
Referencias y notas
- Luis P. de Ramón (1885). en Imprenta y Librería Religiosa y Científica del Heredero de D. Pablo Riera): Diccionario popular universal de la lengua española. Tomo II
- «bastar», Diccionario de la lengua española (2001), 22.ª ed., Madrid: Real Academia Española, Asociación de Academias de la Lengua Española y Espasa.
- VV.AA. (1998) "bastar". En: Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans