dir
Asturiano
dir | |
pronunciación (AFI) | [ˈdiɾ] |
silabación | dir[1] |
acentuación | monosílaba |
longitud silábica | monosílaba |
rima | iɾ |
Etimología
Si puedes, incorpórala: ver cómo.
Conjugación
Formes non personales | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
Infinitivu | dir | |||||
Xerundiu | diendo | |||||
Participiu | díu | |||||
Formes personales | ||||||
Númberu | Singular | Plural | ||||
Persona | primera | segunda | tercera | primera | segunda | tercera |
Mou indicativu | yo | tu | él | nosotros | vosotros | ellos |
Presente | vo voi |
vas | va | vamos | vais | van |
Imperfeutu | diba | dibes | diba | díbamos díbemos |
dibais dibeis |
diben |
Indefiniu | fui | fosti fuesti fuisti |
fo foi |
fomos fuemos fuimos |
fostis fuestis fuistis |
foron fueron |
Futuru | diré | dirás | dirá | diremos | diréis | dirán |
Potencial | diría | diríes | diría | diríamos diríemos |
diríais diríeis |
diríen |
Mou suxuntivu | yo | tu | él | nosotros | vosotros | ellos |
Presente | fora vaiga vaya |
vaigas vayas |
fora vaiga vaya |
vaigamos vayamos |
vaigáis vayáis |
vaigan vayan |
Imperfeutu | fora fore fuera fuere |
foras fores fueras fueres |
fora fore fuera fuere |
fóramos fóremos fuéramos fuéremos |
forais foreis fuerais fuereis |
foran foren fueran fueren |
Imperativu | yo | tu | él | nosotros | vosotros | ellos |
Presente | ve | díi |
Catalán
dir | |
pronunciación (AFI) | [di] |
valencia (AFI) | [diɾ] |
acentuación | monosílaba |
longitud silábica | monosílaba |
variantes | di[2], dire[3], diure[4] |
rima | i |
Verbo transitivo
- 1
- Decir.
- Antónimo: callar.
- Hipónimos: cridar, xiuxiuejar.
- 2
- Significar (algo importante).
- 3
- Equilibrar o harmonizar.
- Sinónimo: harmonitzar.
Locuciones
- per així dir-ho: por así decirlo.
Conjugación
Flexión de dirsegunda conjugación, regular
Formes no personals | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | dir | haver dit | |||||
Gerundi | dient | havent dit | |||||
Participis | dit, dita, dits, dites | ||||||
Formes personals | |||||||
nombre | singular | plural | |||||
persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
Mode indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | dic | dius | diu | deim / diem | deis / dieu | diuen |
Pretèrit imperfet | deia | deies | deia | dèiem | dèieu | deien | |
Pretèrit perfet | diguí | digueres | digué | diguérem | diguéreu | digueren | |
vaig dir | vas dir | va dir | vam dir | vau dir | van dir | ||
Futur | diré | diràs | diràs | direm | direu | diran | |
Condicional | diria | diries | diria | diríem | diríeu | dirien | |
Temps compostos |
Pretèrit indefinit | he dit | has dit | ha dit | hem dit | heu dit | han dit |
Pretèrit pluscuamperfet | havia dit | havies dit | havia dit | havíem dit | havieu dit | havien dit | |
Pretèrit anterior | vaig haver dit | vas haver dit | va haver dit | vam haver dit | vau haver dit | van haver dit | |
Futur compost | hauré dit | hauràs dit | haurà dit | haurem dit | haureu dit | hauran dit | |
Condicional compost | hauria dit | hauries dit | hauria dit | hauríem dit | hauries dit | haurien dit | |
Mode subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | diga / digui | digues / diguis | diga / digui | diguem | digueu | diguen / diguin |
Pretèrit imperfet | digués | diguessis | digués | diguéssim | diguéssiu | diguessin | |
digués | diguesses | digués | diguéssem | diguésseu | diguessen | ||
Futur | diguera | digueres | diguera | diguérem | diguéreu | digueren | |
Temps compostos |
Pretèrit perfet | hagi dit | hagis dit | hagi dit | haguem dit | hagueu dit | haguen dit |
Pretèrit pluscuamperfet | haguès dit | haguessis dit | haguès dit | haguèssim dit | haguessiu dit | haguessin dit | |
haguera dit | hagueres dit | haguera dit | haguèrem dit | haguereu dit | hagueren dit | ||
Futur compost | hauré dit | hauràs dit | haurà dit | haurem dit | haureu dit | hauran dit | |
Mode imperatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | dis / / digues | diga / digues | diguem | digau / digueu | diguen / diguin |
Información adicional
- Derivados: dir-se, maldir.
Italiano
dir | |
pronunciación (AFI) | /ˈdir/ |
silabación | dir |
acentuación | monosílaba |
longitud silábica | monosílaba |
rima | ir |
Verbo
- 1
- Variante de dire.
Romanche
dir | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología 1
Del latín dūrum ("duro").
Adjetivo
Singular | Plural | |
---|---|---|
Masculino | dir | dirs |
Femenino | dira | diras |
- 1
- Duro.
- Ámbito: grisón, sursilvano, sursilvano.
Verbo transitivo
- 1
- Decir.
- Ámbito: alto engadino, bajo engadino, grisón, sursilvano.
Etimología 3
Si puedes, incorpórala: ver cómo
Véneto
dir | |
pronunciación | falta agregar |
Referencias y notas
- Se han detectado posibles prefijos semánticos en la palabra. De ser así, es posible que haya varias divisiones válidas como ocurre en el caso de transatlántico (tran-sat-lán-ti-co o trans-at-lán-ti-co, incluso tran-sa-tlán-ti-co) o subrayar (su-bra-yar o sub-ra-yar) . Por motivos técnicos, en estas situaciones sólo se mostrará la división fonética y no la división léxica o semántica, aunque se recomienda preferir esta última para el lenguaje escrito. Más información.
- coloquial a veces
- anticuado
- alguerés
- VV.AA. (1998) "dir". En: Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
Este artículo ha sido escrito por Wiktionary. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.