alar
Español
| alar | |
| pronunciación (AFI) | [aˈlaɾ] |
| silabación | a-lar[1] |
| acentuación | aguda |
| longitud silábica | bisílaba |
| rima | aɾ |
Etimología
Si puedes, incorpórala: ver cómo
Sustantivo masculino
| Singular | Plural |
|---|---|
| alar | alares |
Traducciones
|
|
Catalán
| alar | |
| central (AFI) | [əˈla] |
| valenciano (AFI) | [aˈlaɾ] |
| baleárico (AFI) | [əˈla] |
| acentuación | aguda |
| longitud silábica | bisílaba |
| homófonos | alà |
| rima | a |
Conjugación
Flexión de alarprimera conjugación, regular
| Formes no personals | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Simples | Compostes | ||||||
| Infinitiu | alar | haver alat | |||||
| Gerundi | alant | havent alat | |||||
| Participis | alat, alada, alats, alades | ||||||
| Formes personals | |||||||
| nombre | singular | plural | |||||
| persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
| Mode indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Temps simples |
Present | alo / ale / ali / al | ales | ala | alem / alam | aleu / alau | alen |
| Pretèrit imperfet | alava | alaves | alava | alàvem | alàveu | alaven | |
| Pretèrit perfet | alí | alares | alà | alàrem | alàreu | alaren | |
| vaig alar | vas alar | va alar | vam alar | vau alar | van alar | ||
| Futur | alaré | alaràs | alarà | alarem | alareu | alaran | |
| Condicional | alaria | alaries | alaria | alaríem | alaríeu | alarien | |
| Temps compostos |
Pretèrit indefinit | he alat | has alat | ha alat | hem alat | heu alat | han alat |
| Pretèrit pluscuamperfet | havia alat | havies alat | havia alat | havíem alat | havieu alat | havien alat | |
| Pretèrit anterior | vaig haver alat | vas haver alat | va haver alat | vam haver alat | vau haver alat | van haver alat | |
| Futur compost | hauré alat | hauràs alat | haurà alat | haurem alat | haureu alat | hauran alat | |
| Condicional compost | hauria alat | hauries alat | hauria alat | hauríem alat | hauries alat | haurien alat | |
| Mode subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Temps simples |
Present | ali / ale | alis / ales | ali / ale | alem | aleu | alin / alen |
| Pretèrit imperfet | alara | alares | alara | alàrem | alareu | alaren | |
| alès | alessis | alès | alèssim | alèssiu | alessin | ||
| Futur | alaré | alaràs | alarà | alarem | alareu | alaran | |
| Temps compostos |
Pretèrit perfet | hagi alat | hagis alat | hagi alat | haguem alat | hagueu alat | haguen alat |
| Pretèrit pluscuamperfet | haguès alat | haguessis alat | haguès alat | haguèssim alat | haguessiu alat | haguessin alat | |
| haguera alat | hagueres alat | haguera alat | haguèrem alat | haguereu alat | hagueren alat | ||
| Futur compost | hauré alat | hauràs alat | haurà alat | haurem alat | haureu alat | hauran alat | |
| Mode imperatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Present | ala | ali / ale | alem | aleu / alau | alin / alen | ||
Francoprovenzal
| alar | |
| pronunciación (AFI) | /a'la/ |
Latín
| alar | |
| clásico (AFI) | [ˈäɫ̪är] |
| eclesiástico (AFI) | [ˈäːlär] |
| rima | a.lar |
Forma verbal
- 1
- Primera persona del singular (ego) del futuro pasivo de indicativo de alō.
- 2
- Primera persona del singular (ego) del presente pasivo de subjuntivo de alō.
Portugués
| alar | |
| Portugal (AFI) | /ɐˈlaɾ/ |
Adjetivo
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Masculino | alar | alars |
| Femenino | alar | alars |
Verbo transitivo
- 2
- Dar alas a.
Etimología 2
Del italiano alare ("llevar"), y este del francés haler ("llevar"), del francés medio haler ("llevar"), del francés antiguo haler ("llevar"), del fráncico *halōn ("llevar") o holandés antiguo halen ("llevar"), del protogermánico *halōną, *halēną o *hulōną, una combinación del protoindoeuropeo *kelə- ("levantar") y *(s)kale-, *klā- o *klē-.
Verbo transitivo
- 1
- Llevar.
Conjugación
Flexión de alarprimera conjugación, regular
| Formas no personales | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||
| Formas personales | ||||||||||||
| número: | singular | plural | ||||||||||
| persona: | primera | segunda | tercera | primera | segunda | tercera | ||||||
| Modo indicativo | eu | tu | ele, ela | nós | vós | eles, elas | ||||||
| Presente | alo | alas | ala | alamos | alais | alam | ||||||
| Pretérito perfeito simples | alei | alaste | alou | alámos* | alastes | alaram | ||||||
| Imperfeito | alava | alavas | alava | alávamos | aláveis | alavam | ||||||
| Pretérito mais-que-perfeito simples | alara | alaras | alara | aláramos | aláreis | alaram | ||||||
| Futuro do presente | alarei | alarás | alará | alaremos | alareis | alarão | ||||||
| Futuro do pretérito (condicional) | alaria | alarias | alaria | alaríamos | alaríeis | alariam | ||||||
| Modo subjuntivo (o conjuntivo) | eu | tu | ele, ela | nós | vós | eles, elas | ||||||
| Presente | ale | ales | ale | alemos | aleis | alem | ||||||
| Imperfeito | alasse | alasses | alasse | alássemos | alásseis | alassem | ||||||
| Futuro do presente | alar | alares | alar | alarmos | alardes | alarem | ||||||
| Modo imperativo | tu | você | nós | vós | vocês | |||||||
| Afirmativo: | ala | ale | alemos | alai | alem | |||||||
| Negativo: | não ales | não ale | não alemos | não aleis | não alem | |||||||
| Infinitivo personal (pessoal) | eu | tu | você | nós | vós | vocês | ||||||
| alar | alares | alar | alarmos | alardes | alarem | |||||||
| → você y vocês son pronombres de segunda persona, pero emplean las formas verbales de la tercera. → Los tiempos compuestos perfectivos se forman con ter ("tener") como auxiliar ("haber" en español), más el participio. Por ejemplo, "você tem alado". → Los tiempos progresivos se forman con estar como auxiliar, de dos maneras: - estar + el gerundio, por ejemplo, "vocês estão alando" (uso preferido en Brasil). - estar + a + el infinitivo, por ejemplo, "vocês estão a alar" (uso preferido en Portugal). | ||||||||||||
| * También se usa alamos, especialmente en Brasil. | ||||||||||||
Información adicional
- Derivado: alavanca.
Referencias y notas
- Por motivos estéticos, debe evitarse dejar una letra huérfana a final de línea. Más información.
- «alar», Diccionario de la lengua española (2001), 22.ª ed., Madrid: Real Academia Española, Asociación de Academias de la Lengua Española y Espasa.
- VV.AA. (1998) "alar". En: Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
Este artículo ha sido escrito por Wiktionary. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.