prova

Castellano antiguo
prova | |
pronunciación | falta agregar |
Sustantivo femenino
Singular | Plural |
---|---|
prova | provas |
- 1
- Variante poco usada de prueva.
Catalán
prova | |
baleares (AFI) | [ˈpɾɔ.və] |
central (AFI) | [ˈpɾɔ.βə] |
occidental (AFI) | [ˈpɾɔ.βa] [ˈpɾɔ.va] |
acentuación | llana |
longitud silábica | bisílaba |
homófonos | probe |
rima | ɔ.və |
Forma verbal
- 4
- Tercera persona del singular (ella, vostè, ell) del presente de indicativo de provar.
- 5
- Segunda persona del singular (tu) del imperativo de provar.
Locuciones
- a prova
- a prova de
- a tota prova
- prova d'hipòtesi
- prova d'impremta
- prova de gravador
- prova de noblesa
- prova doblement cega
- prova negativa
- prova positiva
- proves de noviciat
- temps de prova
Catalán antiguo
prova | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología
Del latín probam ("prueba").
Sustantivo femenino
- 2
- Sonda para comprobar la profundidad de la mar o un río.[2]
Locuciones
- a plena prova
- a prova de
- de tota prova
Italiano
prova | |
pronunciación (AFI) | /ˈprɔ.va/ ⓘ |
silabación | pro-va |
acentuación | llana |
longitud silábica | bisílaba |
rima | ɔ.va |
Etimología
Del latín probam ("prueba").
Sustantivo femenino
Singular | Plural |
---|---|
prova | prove |
- 1
- Experimento (prueba).
- Sinónimos: esperimento, verifica.
- 3
- Prueba (lo que establece algo).
- 5 Deporte
- Prueba.
- 6 Teatro
- Ensayo.
Forma verbal
- 7
- Tercera persona del singular (lei, lui) del presente de indicativo de provare.
- 8
- Segunda persona del singular (tu) del imperativo de provare.
Locuciones
- a prova di
Judeoespañol
prova | |
pronunciación | falta agregar |
grafías alternativas | פרובֿה, פרוב׳ה, פרובﬞה |
Forma verbal
- 2
- Tercera persona del singular (eya, el) del presente de indicativo de provar.
- 3
- Segunda persona del singular (tu) del imperativo de provar.
Interlingue (occidental)
prova | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología
Si puedes, incorpórala: ver cómo
Sustantivo
- 1
- Prueba.
Información adicional
|
Occitano
prova | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología
Si puedes, incorpórala: ver cómo.
Portugués
prova | |
Brasil y Portugal (AFI) | [ˈpɾɔ.vɐ] |
Brasil (AFI) | [ˈpɾɔ.va] |
Sustantivo femenino
Singular | Plural |
---|---|
prova | provas |
- 2
- Prueba (lo que establece algo).
- Sinónimos: evidência, indício, resquício, sinal, testemunho, vestígio.
- 3 Derecho
- Evidencia.
- Sinónimo: evidência.
- 4
- Afirmación, confirmación (prueba).
- Sinónimos: afirmação, asserção, confirmação, demonstração, mostra.
- 5 Deporte
- Disciplina.
- Sinónimos: categoria, disciplina, modalidade.
- 6 Lógica, matemática
- Prueba.
- 7
- Desafío, reto.
- Uso: figurado.
- Sinónimo: experiência.
- 8
- Acto de probar vestimentas.
- 9
- Degustación.
- Sinónimo: degustação.
- 10 Imprenta
- Prueba.
Forma verbal
- 11
- Tercera persona del singular (ela, você, ele) del presente de indicativo de provar.
- 12
- Segunda persona del singular (tu) del imperativo de provar.
Locuciones
- prova circunstancial
- prova de cores
- prova de escova
- prova de esforço
- prova de fogo
- prova de galé
- prova de granel
- prova de máquina
- prova de página
- prova de paquê
- prova de revezamento
- prova dos noves
- prova progressiva
- prova real
Información adicional
|
Provenzal antiguo
prova | |
pronunciación | falta agregar |
variantes | proa |
Etimología
Si puedes, incorpórala: ver cómo
Sustantivo femenino
- 1
- Probeta, tubo de ensayo.
Referencias y notas
Este artículo ha sido escrito por Wiktionary. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.