mesclar
Catalán
mesclar | |
oriental (AFI) | [məs'kla] |
acentuación | monosílaba |
longitud silábica | monosílaba |
rima | a |
Etimología
Del provenzal antiguo mesclar ("mezclar"), y este del latín vulgar *misclāre, de *misculāre, del latín miscēre. Compárense el castellano mezclar, el francés mêler, el italiano mescolare o mischiare, el occitano mesclar y el portugués mesclar.
Verbo transitivo
- 1
- Barrejar o mezclar.
- Sinónimo: barrejar.
Conjugación
Formes no personals | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | mesclar | haver mesclat | |||||
Gerundi | mesclant | havent mesclat | |||||
Participis | mesclat, mesclada, mesclats, mesclades | ||||||
Formes personals | |||||||
nombre | singular | plural | |||||
persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
Mode indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | mesclo / mescle / mescli / mescl | mescles | mescla | mesclem / mesclam | mescleu / mesclau | mesclen |
Pretèrit imperfet | mesclava | mesclaves | mesclava | mesclàvem | mesclàveu | mesclaven | |
Pretèrit perfet | mesclí | mesclares | mesclà | mesclàrem | mesclàreu | mesclaren | |
vaig mesclar | vas mesclar | va mesclar | vam mesclar | vau mesclar | van mesclar | ||
Futur | mesclaré | mesclaràs | mesclarà | mesclarem | mesclareu | mesclaran | |
Condicional | mesclaria | mesclaries | mesclaria | mesclaríem | mesclaríeu | mesclarien | |
Temps compostos |
Pretèrit indefinit | he mesclat | has mesclat | ha mesclat | hem mesclat | heu mesclat | han mesclat |
Pretèrit pluscuamperfet | havia mesclat | havies mesclat | havia mesclat | havíem mesclat | havieu mesclat | havien mesclat | |
Pretèrit anterior | vaig haver mesclat | vas haver mesclat | va haver mesclat | vam haver mesclat | vau haver mesclat | van haver mesclat | |
Futur compost | hauré mesclat | hauràs mesclat | haurà mesclat | haurem mesclat | haureu mesclat | hauran mesclat | |
Condicional compost | hauria mesclat | hauries mesclat | hauria mesclat | hauríem mesclat | hauries mesclat | haurien mesclat | |
Mode subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | mescli / mescle | mesclis / mescles | mescli / mescle | mesclem | mescleu | mesclin / mesclen |
Pretèrit imperfet | mesclara | mesclares | mesclara | mesclàrem | mesclareu | mesclaren | |
mesclès | mesclessis | mesclès | mesclèssim | mesclèssiu | mesclessin | ||
Futur | mesclaré | mesclaràs | mesclarà | mesclarem | mesclareu | mesclaran | |
Temps compostos |
Pretèrit perfet | hagi mesclat | hagis mesclat | hagi mesclat | haguem mesclat | hagueu mesclat | haguen mesclat |
Pretèrit pluscuamperfet | haguès mesclat | haguessis mesclat | haguès mesclat | haguèssim mesclat | haguessiu mesclat | haguessin mesclat | |
haguera mesclat | hagueres mesclat | haguera mesclat | haguèrem mesclat | haguereu mesclat | hagueren mesclat | ||
Futur compost | hauré mesclat | hauràs mesclat | haurà mesclat | haurem mesclat | haureu mesclat | hauran mesclat | |
Mode imperatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | mescla | mescli / mescle | mesclem | mescleu / mesclau | mesclin / mesclen |
Occitano
mesclar | |
pronunciación (AFI) | [mes'kla] |
Etimología
Del provenzal antiguo mesclar ("mezclar"), y este del latín vulgar *misclāre, de *misculāre, del latín miscēre. Compárense el castellano mezclar, el catalán mesclar, el francés mêler, el italiano mescolare o mischiare y el portugués mesclar.
Verbo transitivo
- 1
- Barrejar o mezclar.
- Sinónimo: barrejar.
Portugués
mesclar | |
brasilero (AFI) | [mesˈkla(h)] |
carioca (AFI) | [meʃˈkla(χ)] |
paulista (AFI) | [mesˈkla(ɾ)] |
gaúcho (AFI) | [mesˈkla(ɻ)] |
europeo (AFI) | [mɨʃˈklaɾ] |
alentejano/algarvio (AFI) | [mɨʃˈkla.ɾi] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | bisílaba |
rima | a(ʁ) |
Etimología
Del galaicoportugués mezcrar y mizcrar ("mezclar"), y estos del latín vulgar *misclāre, de *misculāre, del latín miscēre. Compárense el castellano mezclar, el catalán mesclar, el francés mêler, el italiano mescolare o mischiare y el occitano mesclar.
Verbo transitivo
- 1
- Barrejar o mezclar.
Conjugación
Formas no personales | ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||
Formas personales | ||||||||||||
número: | singular | plural | ||||||||||
persona: | primera | segunda | tercera | primera | segunda | tercera | ||||||
Modo indicativo | eu | tu | ele, ela | nós | vós | eles, elas | ||||||
Presente | mesclo | mesclas | mescla | mesclamos | mesclais | mesclam | ||||||
Pretérito perfeito simples | mesclei | mesclaste | mesclou | mesclámos* | mesclastes | mesclaram | ||||||
Imperfeito | mesclava | mesclavas | mesclava | mesclávamos | mescláveis | mesclavam | ||||||
Pretérito mais-que-perfeito simples | mesclara | mesclaras | mesclara | mescláramos | mescláreis | mesclaram | ||||||
Futuro do presente | mesclarei | mesclarás | mesclará | mesclaremos | mesclareis | mesclarão | ||||||
Futuro do pretérito (condicional) | mesclaria | mesclarias | mesclaria | mesclaríamos | mesclaríeis | mesclariam | ||||||
Modo subjuntivo (o conjuntivo) | eu | tu | ele, ela | nós | vós | eles, elas | ||||||
Presente | mescle | mescles | mescle | mesclemos | mescleis | mesclem | ||||||
Imperfeito | mesclasse | mesclasses | mesclasse | mesclássemos | mesclásseis | mesclassem | ||||||
Futuro do presente | mesclar | mesclares | mesclar | mesclarmos | mesclardes | mesclarem | ||||||
Modo imperativo | tu | você | nós | vós | vocês | |||||||
Afirmativo: | mescla | mescle | mesclemos | mesclai | mesclem | |||||||
Negativo: | não mescles | não mescle | não mesclemos | não mescleis | não mesclem | |||||||
Infinitivo personal (pessoal) | eu | tu | você | nós | vós | vocês | ||||||
mesclar | mesclares | mesclar | mesclarmos | mesclardes | mesclarem | |||||||
→ você y vocês son pronombres de segunda persona, pero emplean las formas verbales de la tercera. → Los tiempos compuestos perfectivos se forman con ter ("tener") como auxiliar ("haber" en español), más el participio. Por ejemplo, "você tem mesclado". → Los tiempos progresivos se forman con estar como auxiliar, de dos maneras: - estar + el gerundio, por ejemplo, "vocês estão mesclando" (uso preferido en Brasil). - estar + a + el infinitivo, por ejemplo, "vocês estão a mesclar" (uso preferido en Portugal). | ||||||||||||
* También se usa mesclamos, especialmente en Brasil. |
Información adicional
- Derivados: mesclado, mesclador, mesclagem.
Provenzal antiguo
mesclar | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología
Del latín vulgar *misclāre, y este de *misculāre, del latín miscēre. Compárese el galaicoportugués mezcrar o mizcrar.
Verbo transitivo
- 1
- Barrejar o mezclar.