habituar
Español
habituar | |
pronunciación (AFI) | [a.β̞iˈt̪waɾ] |
silabación | ha-bi-tuar[1] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | trisílaba |
rima | aɾ |
Etimología
Del latín medieval habituāre.
Verbo transitivo
- 1
- Dar alguien a costumbre.[2]
- Uso: se emplea más como pronominal
- Sinónimos: acostumbrar, hacer.
Relacionados
Conjugación
Véase también
Catalán
habituar | |
noroccidental (AFI) | /a.βi.tuˈa/ |
oriental (AFI) | /ə.βi.tuˈa/ |
valencia (AFI) | /a.βi.tuˈaɾ/ |
homófonos | habituà |
Etimología
Del latín medieval habituari.[3]
Verbo transitivo
- 1
- Habituar.
- Sinónimos: acostumar, avesar.
Conjugación
Flexión de habituarprimera conjugación, regular
Formes no personals | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | habituar | haver habituat | |||||
Gerundi | habituant | havent habituat | |||||
Participis | habituat, habituada, habituats, habituades | ||||||
Formes personals | |||||||
nombre | singular | plural | |||||
persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
Mode indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | habituo / habitue / habitui / habitu | habitues | habitua | habituem / habituam | habitueu / habituau | habituen |
Pretèrit imperfet | habituava | habituaves | habituava | habituàvem | habituàveu | habituaven | |
Pretèrit perfet | habituí | habituares | habituà | habituàrem | habituàreu | habituaren | |
vaig habituar | vas habituar | va habituar | vam habituar | vau habituar | van habituar | ||
Futur | habituaré | habituaràs | habituarà | habituarem | habituareu | habituaran | |
Condicional | habituaria | habituaries | habituaria | habituaríem | habituaríeu | habituarien | |
Temps compostos |
Pretèrit indefinit | he habituat | has habituat | ha habituat | hem habituat | heu habituat | han habituat |
Pretèrit pluscuamperfet | havia habituat | havies habituat | havia habituat | havíem habituat | havieu habituat | havien habituat | |
Pretèrit anterior | vaig haver habituat | vas haver habituat | va haver habituat | vam haver habituat | vau haver habituat | van haver habituat | |
Futur compost | hauré habituat | hauràs habituat | haurà habituat | haurem habituat | haureu habituat | hauran habituat | |
Condicional compost | hauria habituat | hauries habituat | hauria habituat | hauríem habituat | hauries habituat | haurien habituat | |
Mode subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Temps simples |
Present | habitui / habitue | habituis / habitues | habitui / habitue | habituem | habitueu | habituin / habituen |
Pretèrit imperfet | habituara | habituares | habituara | habituàrem | habituareu | habituaren | |
habituès | habituessis | habituès | habituèssim | habituèssiu | habituessin | ||
Futur | habituaré | habituaràs | habituarà | habituarem | habituareu | habituaran | |
Temps compostos |
Pretèrit perfet | hagi habituat | hagis habituat | hagi habituat | haguem habituat | hagueu habituat | haguen habituat |
Pretèrit pluscuamperfet | haguès habituat | haguessis habituat | haguès habituat | haguèssim habituat | haguessiu habituat | haguessin habituat | |
haguera habituat | hagueres habituat | haguera habituat | haguèrem habituat | haguereu habituat | hagueren habituat | ||
Futur compost | hauré habituat | hauràs habituat | haurà habituat | haurem habituat | haureu habituat | hauran habituat | |
Mode imperatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | habitua | habitui / habitue | habituem | habitueu / habituau | habituin / habituen |
Información adicional
- Derivado: habituar-se.
Gallego
habituar | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología
Del latín medieval habituāre.
Verbo transitivo
- 1
- Habituar.
- Sinónimo: acostumarse.
Conjugación
Interlingua
habituar | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología
Si puedes, incorpórala: ver cómo
Verbo transitivo
- 1
- Habituar.
Portugués
habituar | |
brasilero (AFI) | [a.bi.tʊˈa(h)] (normal) [a.biˈtwa(h)] (rápido) |
carioca (AFI) | [a.bi.tʊˈa(χ)] (normal) [a.biˈtwa(χ)] (rápido) |
paulista (AFI) | [a.bi.tʊˈa(ɾ)] (normal) [a.biˈtwa(ɾ)] (rápido) |
gaúcho (AFI) | [a.bi.tʊˈa(ɻ)] (normal) [a.biˈtwa(ɻ)] (rápido) |
europeo (AFI) | [ɐ.βiˈtwaɾ] |
alentejano/algarvio (AFI) | [ɐ.βiˈtwa.ɾi] |
acentuación | aguda |
longitud silábica | tetrasílaba |
rima | a(ʁ) |
Etimología
Del latín medieval habituāre.[4]
Verbo transitivo
- 1
- Habituar.
- Sinónimo: acostumar-se.
Conjugación
Flexión de habituarprimera conjugación, regular
Formas no personales | ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||
Formas personales | ||||||||||||
número: | singular | plural | ||||||||||
persona: | primera | segunda | tercera | primera | segunda | tercera | ||||||
Modo indicativo | eu | tu | ele, ela | nós | vós | eles, elas | ||||||
Presente | habituo | habituas | habitua | habituamos | habituais | habituam | ||||||
Pretérito perfeito simples | habituei | habituaste | habituou | habituámos* | habituastes | habituaram | ||||||
Imperfeito | habituava | habituavas | habituava | habituávamos | habituáveis | habituavam | ||||||
Pretérito mais-que-perfeito simples | habituara | habituaras | habituara | habituáramos | habituáreis | habituaram | ||||||
Futuro do presente | habituarei | habituarás | habituará | habituaremos | habituareis | habituarão | ||||||
Futuro do pretérito (condicional) | habituaria | habituarias | habituaria | habituaríamos | habituaríeis | habituariam | ||||||
Modo subjuntivo (o conjuntivo) | eu | tu | ele, ela | nós | vós | eles, elas | ||||||
Presente | habitue | habitues | habitue | habituemos | habitueis | habituem | ||||||
Imperfeito | habituasse | habituasses | habituasse | habituássemos | habituásseis | habituassem | ||||||
Futuro do presente | habituar | habituares | habituar | habituarmos | habituardes | habituarem | ||||||
Modo imperativo | tu | você | nós | vós | vocês | |||||||
Afirmativo: | habitua | habitue | habituemos | habituai | habituem | |||||||
Negativo: | não habitues | não habitue | não habituemos | não habitueis | não habituem | |||||||
Infinitivo personal (pessoal) | eu | tu | você | nós | vós | vocês | ||||||
habituar | habituares | habituar | habituarmos | habituardes | habituarem | |||||||
→ você y vocês son pronombres de segunda persona, pero emplean las formas verbales de la tercera. → Los tiempos compuestos perfectivos se forman con ter ("tener") como auxiliar ("haber" en español), más el participio. Por ejemplo, "você tem habituado". → Los tiempos progresivos se forman con estar como auxiliar, de dos maneras: - estar + el gerundio, por ejemplo, "vocês estão habituando" (uso preferido en Brasil). - estar + a + el infinitivo, por ejemplo, "vocês estão a habituar" (uso preferido en Portugal). | ||||||||||||
* También se usa habituamos, especialmente en Brasil. |
Provenzal antiguo
habituar | |
pronunciación | falta agregar |
grafías alternativas | abituar |
Etimología
Del latín medieval habituari.
Verbo transitivo
- 1
- Habituar.
Referencias y notas
- Desde 1999 se recomienda considerar siempre diptongo, a efectos de acentuación gráfica, la combinación entre vocales cerradas “átonas” (/iu/, /ui/), o entre vocales cerradas con vocales abiertas ambas “átonas” (/ua/, /ei/, /io/, etc.). Esta recomendación se transforma en prescripción a partir de la reforma ortográfica de 2010, por lo que muchas palabras que se podían escribir con hiato deberán escribirse en diptongo. No obstante, esto no implica una proscripción en la pronunciación. Más información.
- «habituar», Diccionario de la lengua española (2001), 22.ª ed., Madrid: Real Academia Española, Asociación de Academias de la Lengua Española y Espasa.
- VV.AA. (1998) "habituar". En: Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
- «habituar». En: Dicionário online Caldas Aulete.
Este artículo ha sido escrito por Wiktionary. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.