enganar

Entradas similares: engañar

Catalán

enganar
baleares (AFI)	[əŋ.gəˈna]
acentuación	aguda
longitud silábica	trisílaba
homófonos	enganà
rima	a

Verbo transitivo

1

Variante de enganyar.

Ámbito: baleares.

Conjugación

Flexión de enganarprimera conjugación, regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		enganar			haver enganat
Gerundi		enganant			havent enganat
Participis		enganat, enganada, enganats, enganades
Formes personals
nombre		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Temps simples	Present	engano / engane / engani / engan	enganes	engana	enganem / enganam	enganeu / enganau	enganen
	Pretèrit imperfet	enganava	enganaves	enganava	enganàvem	enganàveu	enganaven
	Pretèrit perfet	enganí	enganares	enganà	enganàrem	enganàreu	enganaren
	Pretèrit perfet	vaig enganar	vas enganar	va enganar	vam enganar	vau enganar	van enganar
	Futur	enganaré	enganaràs	enganarà	enganarem	enganareu	enganaran
	Condicional	enganaria	enganaries	enganaria	enganaríem	enganaríeu	enganarien
Temps compostos	Pretèrit indefinit	he enganat	has enganat	ha enganat	hem enganat	heu enganat	han enganat
	Pretèrit pluscuamperfet	havia enganat	havies enganat	havia enganat	havíem enganat	havieu enganat	havien enganat
	Pretèrit anterior	vaig haver enganat	vas haver enganat	va haver enganat	vam haver enganat	vau haver enganat	van haver enganat
	Futur compost	hauré enganat	hauràs enganat	haurà enganat	haurem enganat	haureu enganat	hauran enganat
	Condicional compost	hauria enganat	hauries enganat	hauria enganat	hauríem enganat	hauries enganat	haurien enganat
Mode subjuntiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Temps simples	Present	engani / engane	enganis / enganes	engani / engane	enganem	enganeu	enganin / enganen
	Pretèrit imperfet	enganara	enganares	enganara	enganàrem	enganareu	enganaren
	Pretèrit imperfet	enganès	enganessis	enganès	enganèssim	enganèssiu	enganessin
	Futur	enganaré	enganaràs	enganarà	enganarem	enganareu	enganaran
Temps compostos	Pretèrit perfet	hagi enganat	hagis enganat	hagi enganat	haguem enganat	hagueu enganat	haguen enganat
	Pretèrit pluscuamperfet	haguès enganat	haguessis enganat	haguès enganat	haguèssim enganat	haguessiu enganat	haguessin enganat
	Pretèrit pluscuamperfet	haguera enganat	hagueres enganat	haguera enganat	haguèrem enganat	haguereu enganat	hagueren enganat
	Futur compost	hauré enganat	hauràs enganat	haurà enganat	haurem enganat	haureu enganat	hauran enganat
Mode imperatiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present			engana	engani / engane	enganem	enganeu / enganau	enganin / enganen

Catalán antiguo

enganar
pronunciación	falta agregar

Etimología

Del latín vulgar ingannāre ("engañar").

Verbo transitivo

1: Engañar.

Locuciones

enganar les nits

Galaicoportugués

enganar
pronunciación	falta agregar

Etimología

Del latín vulgar ingannāre ("engañar").

Verbo transitivo

1: Engañar.

Gallego

enganar
pronunciación	falta agregar

Etimología

Del galaicoportugués enganar ("engañar"), y este del latín vulgar ingannāre ("engañar").

Verbo transitivo

1: Engañar.

Conjugación

Flexión de *enganar* primera conjugación, regular
Formas no personales
Infinitivo	enganar
Gerundio	enganando
Participio	enganado, enganada, enganados, enganadas
Formas personales
número	singular			plural
persona	primera	segunda	tercera	primera	segunda	tercera
Modo indicativo	eu	ti	el / ela vostede¹	nós	vós	eles / elas vostedes¹
Presente	engano	enganas	engana	enganamos	enganades	enganan
Pretérito imperfecto o Copretérito	enganaba	enganabas	enganaba	enganabamos	enganabades	enganaban
Pretérito perfecto o Pretérito	enganei	enganaches	enganou	enganamos	enganastes	enganaron
Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito	enganara	enganaras	enganara	enganaramos	enganarades	enganaran
Futuro	enganarei	enganarás	enganará	enganaremos	enganaredes	enganarán
Condicional o Pospretérito	enganaría	enganarías	enganaría	enganariamos	enganariades	enganarían
Modo subjuntivo	eu	ti	el / ela vostede¹	nós	vós	eles / elas vostedes¹
Presente	engane	enganes	engane	enganemos	enganedes	enganen
Pretérito	enganase	enganases	enganase	enganásemos	enganásedes	enganasen
Futuro	enganar	enganares	enganar	enganarmos	enganardes	enganaren
Modo imperativo		ti	vostede¹	nós	vós	vostedes¹
Afirmativo		engana	engane	enganemos	enganade	enganen
Negativo		Se emplea el presente del modo subjuntivo
	eu	ti	el / ela vostede¹	nós	vós	eles / elas vostedes¹
Infinitivo conjugado	enganar	enganares	enganar	enganarmos	enganardes	enganaren
¹ Vostede y vostedes son pronombres de segunda persona, pero emplean las formas verbales de la tercera.

Occitano

enganar
pronunciación (AFI)	[eŋɡaˈna]

Etimología

Del provenzal antiguo enganar ("engañar").

Verbo transitivo

1

Engañar.

Sinónimo: trompar.

Información adicional

Derivados: engan, engana, enganadoira, enganador, enganaire, enganiu, s'enganar.

Portugués

enganar
Portugal (AFI)	[ẽ.ɡɐ.ˈnaɾ]
grafías alternativas	engannar[1]

Etimología

Del galaicoportugués enganar ("engañar"), y este del latín vulgar ingannāre ("engañar").

Verbo transitivo

1: Engañar, equivocar.

Locuciones

engana-bobo
engana-rapazes
engana-tico
engana-ticos
engana-tolo
engana-vista

Conjugación

Flexión de enganarprimera conjugación, regular

Formas no personales

infinitivo impersonal (impessoal)	gerundio (gerúndio)	participio (particípio)
enganar	enganando	enganado

Formas personales

número:

singular

plural

persona:

primera

segunda

tercera

primera

segunda

tercera

ele, ela

engano

enganas

engana

enganamos

enganais

enganam

Pretérito perfeito simples

enganei

enganaste

enganou

enganámos*

enganastes

enganaram

Imperfeito

enganava

enganavas

enganava

enganávamos

enganáveis

enganavam

Pretérito mais-que-perfeito simples

enganara

enganaras

enganara

enganáramos

enganáreis

enganaram

Futuro do presente

enganarei

enganarás

enganará

enganaremos

enganareis

enganarão

Futuro do pretérito (condicional)

enganaria

enganarias

enganaria

enganaríamos

enganaríeis

enganariam

Modo subjuntivo (o conjuntivo)

ele, ela

engane

enganes

engane

enganemos

enganeis

enganem

Imperfeito

enganasse

enganasses

enganasse

enganássemos

enganásseis

enganassem

Futuro do presente

enganar

enganares

enganar

enganarmos

enganardes

enganarem

engana

engane

enganemos

enganai

enganem

Negativo:

não enganes

não engane

não enganemos

não enganeis

não enganem

Infinitivo personal (pessoal)

enganar

enganares

enganar

enganarmos

enganardes

enganarem

→ você y vocês son pronombres de segunda persona, pero emplean las formas verbales de la tercera.
→ Los tiempos compuestos perfectivos se forman con ter ("tener") como auxiliar ("haber" en español), más el participio. Por ejemplo, "você tem enganado".
→ Los tiempos progresivos se forman con estar como auxiliar, de dos maneras:
- estar + el gerundio, por ejemplo, "vocês estão enganando" (uso preferido en Brasil).
- estar + a + el infinitivo, por ejemplo, "vocês estão a enganar" (uso preferido en Portugal).

* También se usa enganamos, especialmente en Brasil.

Información adicional

Derivados: desenganador, desenganar, desengano, desenganável, enganadeiro, enganadiço, enganadiço, enganador, enganação, enganar-se, enganjento, engano, enganosamente, enganoso, enganável.

Provenzal antiguo

enganar
pronunciación	falta agregar

Etimología

Del latín vulgar ingannāre ("engañar").

Verbo transitivo

1: Engañar.

Información adicional

Derivados: engan, enganable, enganador, enganaire, enganairtiz, enganosament.

Referencias y notas

obsoleta

Este artículo ha sido escrito por Wiktionary. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.

[1] soleta