sane
Español
sane | |
pronunciación (AFI) | [ˈsa.ne] |
silabación | sa - ne |
acentuación | llana |
longitud silábica | bisílaba |
Forma verbal
- 1
- Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de sanar o de sanarse.
- 2
- Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de sanar o de sanarse.
- 3
- Segunda persona del singular (usted) del imperativo de sanar o del imperativo negativo de sanarse.
Catalán
sane | |
central (AFI) | [ˈsa.nə] |
valenciano (AFI) | [ˈsa.ne] |
baleárico (AFI) | [ˈsa.nə] |
acentuación | llana |
longitud silábica | bisílaba |
rima | a.nə |
Forma verbal
- 1
- Primera persona del singular (jo) del presente de indicativo de sanar.
- 2
- Primera persona del singular (jo) del presente de subjuntivo de sanar.
- 3
- Tercera persona del singular (ella, vostè, ell) del presente de subjuntivo de sanar.
- 4
- Tercera persona del singular (vostè) del imperativo de sanar.
Francés
sane | |
pronunciación (AFI) | [san] |
Forma verbal
- 1
- Primera persona del singular (je) del presente de indicativo de saner.
- 2
- Tercera persona del singular (elle, on, il) del presente de indicativo de saner.
- 3
- Primera persona del singular (je) del presente de subjuntivo de saner.
- 4
- Tercera persona del singular (elle, on, il) del presente de subjuntivo de saner.
- 5
- Segunda persona del singular (tu) del imperativo de saner.
Italiano
sane | |
pronunciación (AFI) | /ˈsa.ne/ |
silabación | sa-ne |
acentuación | llana |
longitud silábica | bisílaba |
rima | a.ne |
Forma adjetiva
- 1
- Forma del femenino plural de sano.
Información adicional
- Anagrama: anse.
Latín
Adverbio
- 1
- Sanamente (en buena condición).
- 2
- Racionalmente, razonablemente, sesudamente.
- 3
- Verdaderamente.
- Sinónimos: valde, veraciter.
sāne | |
clásico (AFI) | [ˈsaː.ne] |
rima | a.ne |
Forma adjetiva
- 1
- Forma del masculino singular vocativo de sānus.
Portugués
sane | |
brasilero (AFI) | [ˈsɐ̃.ni] |
gaúcho (AFI) | [ˈsɐ.ne] |
europeo (AFI) | [ˈsɐ.nɨ] |
portuense/transmontano (AFI) | [ˈsa.nɨ] |
acentuación | llana |
longitud silábica | bisílaba |
rima | ɐ̃.ni |
Forma verbal
- 1
- Primera persona del singular (eu) del presente de subjuntivo de sanar.
- 2
- Tercera persona del singular (ela, você, ele) del presente de subjuntivo de sanar.
- 3
- Tercera persona del singular (você) del imperativo de sanar.
Referencias y notas
Este artículo ha sido escrito por Wiktionary. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.