aguantar
Español
| aguantar | |
| pronunciación (AFI) | [a.ɣ̞wan̪ˈt̪aɾ] ⓘ |
| silabación | a-guan-tar[1] |
| acentuación | aguda |
| longitud silábica | trisílaba |
| rima | aɾ |
Etimología 1
Del italiano agguantare.
Verbo transitivo
- 1
- Mantenerse en una posición o actitud a pesar de contratiempos o embates.
A todo esto, Steve Harris puso al mal tiempo buena cara y se la aguantó hasta que todo terminó.“Iron Maiden”. Wikipedia.
- Ejemplo:
Martin aguantó a Lewis hasta el momento en que vio que ya no lo necesitaba y que podía iniciar una carrera en solitario.“Dean Martin”. Wikipedia.
- Ejemplo:
Su álbum Gipsy Kings tuvo éxito en varios países de Europa, especialmente en Francia e Inglaterra. En 1989, Gipsy Kings se lanzó en Estados Unidos y aguantó cuarenta semanas en las listas de éxitos, cosa que muy pocos álbumes en español habían hecho. Otros álbumes son Estrellas, Mosaique, Love & Liberte y Este Mundo.“Gipsy Kings”. Wikipedia.
- Ejemplo:
La obra fue de envergadura pero no aguantó el paso de los años y en 1868 amenaza ruina. No es hasta el 15 de septiembre de 1878 cuando se inaugura la nueva casa del Ayuntamiento.“Fuenlabrada”. Wikipedia.
- Ejemplo:
Su devoción a la pintura no fue aprobada por su padre quien quiso para su hijo los mejores estudios y le matriculó en la Escuela Industrial de Madrid donde no aguantó más de tres años.“Gregorio Prieto”. Wikipedia.
- 2
- Resistir con fortaleza o vigor pesos, impulsos, trabajos, etc.[2]
- 3 Deporte, tauromaquia
- Adelantar el diestro el pie izquierdo, en la suerte de matar, para citar al toro, conservando esta postura hasta dar la estocada, y resistiendo cuanto le es posible la embestida, de la cual se libra con el movimiento de la muleta y con la huida.[2]
Locuciones
Conjugación
Véase también
Traducciones
|
Catalán
| aguantar | |
| central (AFI) | [ə.ɣwənˈta] |
| valenciano (AFI) | [a.ɣwanˈtaɾ] |
| baleárico (AFI) | [ə.ɣwənˈta] |
| acentuación | aguda |
| longitud silábica | trisílaba |
| rima | a |
Etimología 1
Si puedes, incorpórala: ver cómo.
Verbo transitivo
- 1
- Aguantar (mantener en un estado).
Lo pastor rondinant y de mala gana acostá la pobre bestia que apenas podia aguantarse dreta.Agna De Valldaura. Tradiciones religiosas de Catalunya. Capítulo La pota del porch. 1877.
- Ejemplo: El pastor refunfuñando y de mala gana acostó a la pobre bestia que apenas podía aguantarse derecha.
- 2
- Aguantar (sufrir contrariedades).
Estort, per fi, de l'amorosa lluita, // torna al meu cor malmès la dolça pau, // lentament madurada, com la fruita // que aguanta vents i pluges, fins que cau.Traducción: A salvo, por fin, de la amorosa lucha, // vuelve a mi corazón maltratado la dulce paz, // lentamente madurada, como la fruta // que aguanta vientos y lluvias, hasta que cae.Joan Arús. Obres completes de Joan Arús. Poesía. Volum 2. Poetes de llengua francesa. Capítulo La reincidència, Víctor d'Auriac. 1922.
Conjugación
| Formes no personals | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Simples | Compostes | ||||||
| Infinitiu | aguantar | haver aguantat | |||||
| Gerundi | aguantant | havent aguantat | |||||
| Participis | aguantat, aguantada, aguantats, aguantades | ||||||
| Formes personals | |||||||
| nombre | singular | plural | |||||
| persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
| Mode indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Temps simples |
Present | aguanto / aguante / aguanti / aguant | aguantes | aguanta | aguantem / aguantam | aguanteu / aguantau | aguanten |
| Pretèrit imperfet | aguantava | aguantaves | aguantava | aguantàvem | aguantàveu | aguantaven | |
| Pretèrit perfet | aguantí | aguantares | aguantà | aguantàrem | aguantàreu | aguantaren | |
| vaig aguantar | vas aguantar | va aguantar | vam aguantar | vau aguantar | van aguantar | ||
| Futur | aguantaré | aguantaràs | aguantarà | aguantarem | aguantareu | aguantaran | |
| Condicional | aguantaria | aguantaries | aguantaria | aguantaríem | aguantaríeu | aguantarien | |
| Temps compostos |
Pretèrit indefinit | he aguantat | has aguantat | ha aguantat | hem aguantat | heu aguantat | han aguantat |
| Pretèrit pluscuamperfet | havia aguantat | havies aguantat | havia aguantat | havíem aguantat | havieu aguantat | havien aguantat | |
| Pretèrit anterior | vaig haver aguantat | vas haver aguantat | va haver aguantat | vam haver aguantat | vau haver aguantat | van haver aguantat | |
| Futur compost | hauré aguantat | hauràs aguantat | haurà aguantat | haurem aguantat | haureu aguantat | hauran aguantat | |
| Condicional compost | hauria aguantat | hauries aguantat | hauria aguantat | hauríem aguantat | hauries aguantat | haurien aguantat | |
| Mode subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Temps simples |
Present | aguanti / aguante | aguantis / aguantes | aguanti / aguante | aguantem | aguanteu | aguantin / aguanten |
| Pretèrit imperfet | aguantara | aguantares | aguantara | aguantàrem | aguantareu | aguantaren | |
| aguantès | aguantessis | aguantès | aguantèssim | aguantèssiu | aguantessin | ||
| Futur | aguantaré | aguantaràs | aguantarà | aguantarem | aguantareu | aguantaran | |
| Temps compostos |
Pretèrit perfet | hagi aguantat | hagis aguantat | hagi aguantat | haguem aguantat | hagueu aguantat | haguen aguantat |
| Pretèrit pluscuamperfet | haguès aguantat | haguessis aguantat | haguès aguantat | haguèssim aguantat | haguessiu aguantat | haguessin aguantat | |
| haguera aguantat | hagueres aguantat | haguera aguantat | haguèrem aguantat | haguereu aguantat | hagueren aguantat | ||
| Futur compost | hauré aguantat | hauràs aguantat | haurà aguantat | haurem aguantat | haureu aguantat | hauran aguantat | |
| Mode imperatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Present | aguanta | aguanti / aguante | aguantem | aguanteu / aguantau | aguantin / aguanten | ||
Referencias y notas
- Por motivos estéticos, debe evitarse dejar una letra huérfana a final de línea. Más información.
- VV. AA. (1914). «aguantar», en Real Academia Española: Diccionario de la lengua castellana, decimocuarta edición, Madrid: Sucesores de Hernando, pág. 31.