saltem
Catalán
| saltem | |
| central (AFI) | [səlˈtem] |
| valenciano (AFI) | [salˈtem] |
| baleárico (AFI) | [səlˈtem] |
| acentuación | aguda |
| longitud silábica | bisílaba |
| rima | em |
Forma verbal
- 1
- Primera persona del plural (nosaltres, nós) del presente de indicativo de saltar.
- 2
- Primera persona del plural (nosaltres, nós) del presente de subjuntivo de saltar.
- 3
- Primera persona del plural (nosaltres, nós) del imperativo de saltar.
Latín
| saltem | |
| clásico (AFI) | [ˈs̠äɫ̪t̪ɛ̃ˑ] |
| eclesiástico (AFI) | [ˈsäl̪t̪em] |
| variantes | saltim |
| rima | al.tem |
Etimología
Si puedes, incorpórala: ver cómo
Adverbio
- 1
- Al menos o a lo menos.
Forma verbal
- 2
- Primera persona del singular (egō) del presente activo de subjuntivo de saltō.
Portugués
| saltem | |
| brasilero (AFI) | [ˈsaʊ̯.tẽɪ̯̃] |
| europeo (AFI) | [ˈsaɫ.tɐ̃j̃] |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
| rima | aw.tẽj̃ |
Forma verbal
- 1
- Tercera persona del plural (elas, vocês, eles) del presente de subjuntivo de saltar.
- 2
- Tercera persona del plural (vocês) del imperativo de saltar.
Referencias y notas
Este artículo ha sido escrito por Wiktionary. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.