observer
Francés
observer | |
pronunciación (AFI) | [ɔp.sɛʁ.ve] ⓘ |
homófonos | observai, observé, observée, observées, observés, observez |
rima | e |
Etimología 1
Del francés medio observer, y este del francés antiguo observer u osserver, del latín observare, del latín servare, del protoindoeuropeo *ser-.
Verbo transitivo
- 1
- Observar.
Locuciones
|
Información adicional
- Derivados: inobservable, inobservance, inobservation, inobservé, observabilité, observable, observance, observation, observatoire, observatrice, observateur, observé, s’observer
Francés antiguo
observer | |
pronunciación | falta agregar |
grafías alternativas | osserver |
Etimología 1
Del latín observare, y este del latín servare, del protoindoeuropeo *ser-.
Francés medio
observer | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología 1
Del francés antiguo observer y osserver, y estos del latín observare, del latín servare, del protoindoeuropeo *ser-.
Verbo transitivo
- 1
- Observar.
Información adicional
- Cognados: observable, observance, observant, observeur
Inglés
observer | |
Reino Unido (AFI) | /əbˈzɜː.və/ /ɒbˈzɜː.və/ |
EE. UU. (AFI) | /əbˈzɝ.vɚ/ ⓘ /ɑbˈzɝ.vɚ/ |
Etimología 1
Si puedes, incorpórala: ver cómo.
Latín
observer | |
clásico (AFI) | [ɔpˈs̠ɛru̯ɛr] |
eclesiástico (AFI) | [obˈsɛrver] |
rima | er.u̯er |
Forma verbal
- 1
- Primera persona del singular del presente pasivo de subjuntivo de observō.
Referencias y notas
Este artículo ha sido escrito por Wiktionary. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.