dalla
Español
dalla | |
yeísta (AFI) | [ˈd̪a.ʝa] |
no yeísta (AFI) | [ˈd̪a.ʎa] |
sheísta (AFI) | [ˈd̪a.ʃa] |
zheísta (AFI) | [ˈd̪a.ʒa] |
silabación | da-lla |
acentuación | llana |
longitud silábica | bisílaba |
rima | a.ʃa |
Forma verbal
- 1
- Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de indicativo de dallar.
- 2
- Segunda persona del singular (tú) del imperativo afirmativo de dallar.
Catalán
dalla | |
central (AFI) | [ˈda.ʎə] |
valenciano (AFI) | [ˈda.ʎa] |
baleárico (AFI) | [ˈda.ʎə] |
acentuación | llana |
longitud silábica | bisílaba |
rima | a.ʎə |
Etimología 1
Del latín dacŭlam (posiblemente). , , , o
Sustantivo femenino
Singular | Plural |
---|---|
dalla | dalles |

Una dalla.
- 1 Agricultura
- Dalle, echona o guadaña.
- Hiperónimo: falç.
Forma verbal
- 1
- Tercera persona del singular (ella, ell, vostè) del presente de indicativo de dallar.
- Ejemplo: Cap pagés dalla el blat quan plou.
Francés
dalla | |
pronunciación (AFI) | [da.la] |
homófonos | dallas, dallât |
rima | a |
Forma verbal
- 1
- Tercera persona del singular (elle, on, il) del pretérito de indicativo de daller.
Italiano
dalla | |
pronunciación (AFI) | /ˈdal.la/ |
silabación | dal-la |
acentuación | llana |
longitud silábica | bisílaba |
variantes | da la |
rima | al.la |
Contracción
- 1
- Contracción de la preposición da y el artículo la .
Yuracaré
dalla | |
pronunciación | falta agregar |
Etimología 1
Si puedes, incorpórala: ver cómo.
Sustantivo
- 1 Anatomía
- Cabeza.
Referencias y notas
- VV.AA. (1998) "dalla". En: Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
Este artículo ha sido escrito por Wiktionary. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.