dalla
Español
| dalla | |
| yeísta (AFI) | [ˈd̪a.ʝa] |
| no yeísta (AFI) | [ˈd̪a.ʎa] |
| sheísta (AFI) | [ˈd̪a.ʃa] |
| zheísta (AFI) | [ˈd̪a.ʒa] |
| silabación | da-lla |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
| rima | a.ʃa |
Forma verbal
- 1
- Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de indicativo de dallar.
- 2
- Segunda persona del singular (tú) del imperativo afirmativo de dallar.
Catalán
| dalla | |
| central (AFI) | [ˈda.ʎə] |
| valenciano (AFI) | [ˈda.ʎa] |
| baleárico (AFI) | [ˈda.ʎə] |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
| rima | a.ʎə |
Etimología 1
Del latín dacŭlam (posiblemente). , , , o
Sustantivo femenino
| Singular | Plural |
|---|---|
| dalla | dalles |

Una dalla.
- 1 Agricultura
- Dalle, echona o guadaña.
- Hiperónimo: falç.
Forma verbal
- 1
- Tercera persona del singular (ella, ell, vostè) del presente de indicativo de dallar.
- Ejemplo: Cap pagés dalla el blat quan plou.
Francés
| dalla | |
| pronunciación (AFI) | [da.la] |
| homófonos | dallas, dallât |
| rima | a |
Forma verbal
- 1
- Tercera persona del singular (elle, on, il) del pretérito de indicativo de daller.
Italiano
| dalla | |
| pronunciación (AFI) | /ˈdal.la/ |
| silabación | dal-la |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
| variantes | da la |
| rima | al.la |
Contracción
- 1
- Contracción de la preposición da y el artículo la .
Yuracaré
| dalla | |
| pronunciación | falta agregar |
Etimología 1
Si puedes, incorpórala: ver cómo.
Sustantivo
- 1 Anatomía
- Cabeza.
Referencias y notas
- VV.AA. (1998) "dalla". En: Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
Este artículo ha sido escrito por Wiktionary. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.