salvatge
Catalán
salvatge | |
balear (AFI) | [səɫˈva.dʒ͡ə] |
central (AFI) | [səɫˈβa.dʒ͡ə] |
occidental (AFI) | [saɫˈβa.dʒ͡e] |
occidental (AFI) | [saɫˈva.dʒ͡e] |
acentuación | llana |
longitud silábica | trisílaba |
variantes | salvatgí |
rima | a.dʒ͡ə |
Etimología
Del provenzal antiguo salvatge ("salvaje"), y este del latín vulgar *salvāticum, del latín silvāticum ("salvaje"), de silvae y -āticum. Atestiguado (en catalán antiguo) desde 1271.
Adjetivo
Singular | Plural | |
---|---|---|
Masculino | salvatge | salvatges |
Femenino | salvatge | salvatges |
- 2 Zoología
- Salvaje.
- 3 Geografía
- Salvaje.
- 5 Antropología
- Salvaje.
Locuciones
|
Información adicional
- Derivados: salvatgejar, salvatgement, salvatgeria, salvatgia, salvatgisme, salvatjada.
Occitano
salvatge | |
pronunciación (AFI) | [salˈbad͡ʒe] |
variantes | sauvatge[1] |
Etimología
Del provenzal antiguo salvatge ("salvaje"), y este del latín vulgar *salvāticum, del latín silvāticum ("salvaje"), de silvae y -āticum.
Adjetivo
Singular | Plural | |
---|---|---|
Masculino | salvatge | salvatges |
Femenino | salvatja | salvatjas |
- 1
- Salvaje.
- Sinónimo: fèr.
Locuciones
|
Información adicional
- Derivados: salvatgejar, salvatgenc, salvatgina, salvatjament, salvatjariá, salvatjon, salvatjós.
Provenzal antiguo
salvatge | |
pronunciación | falta agregar |
grafías alternativas | salvage, salvatje |
Etimología
Del latín vulgar *salvāticum, y este del latín silvāticum ("salvaje"), de silvae y -āticum.
Adjetivo
- 1
- Salvage o salvaje.
Referencias y notas
- provenzal
- VV.AA. (1998) "salvatge". En: Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
Este artículo ha sido escrito por Wiktionary. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.