asseure

Entradas similares: asseuré

Catalán

asseure
occidental (AFI)	[aˈsɛwɾe]
oriental (AFI)	[əˈsɛwɾə]
acentuación	aguda
longitud silábica	bisílaba
rima	ɛwɾe

Etimología

Del catalán antiguo asseure ("asentar"), y este del latín assidēre ("asentar"). Atestiguado desde el siglo XII.[1]

Verbo transitivo

1: Asentar o sentar.

Conjugación

Flexión de asseuresegunda conjugación, regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		asseure			haver assegut
Gerundi		asseient / asseent			havent assegut
Participis		assegut, asseguda, asseguts, assegudes
Formes personals
nombre		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Temps simples	Present	assec	asseus	asseu	asseiem / asseem / asseim	asseieu / asseeu / asseis	asseuen
	Pretèrit imperfet	asseia	asseies	asseia	assèiem	assèieu	asseien
	Pretèrit perfet	asseguí	assegueres	assegué	asseguérem	asseguéreu	assegueren
	Pretèrit perfet	vaig asseure	vas asseure	va asseure	vam asseure	vau asseure	van asseure
	Futur	asseuré	asseuràs	asseurà	asseurem	asseureu	asseuran
	Condicional	asseuria	asseuries	asseuria	asseuríem	asseuríeu	asseurien
Temps compostos	Pretèrit indefinit	he assegut	has assegut	ha assegut	hem assegut	heu assegut	han assegut
	Pretèrit pluscuamperfet	havia assegut	havies assegut	havia assegut	havíem assegut	havieu assegut	havien assegut
	Pretèrit anterior	vaig haver assegut	vas haver assegut	va haver assegut	vam haver assegut	vau haver assegut	van haver assegut
	Futur compost	hauré assegut	hauràs assegut	haurà assegut	haurem assegut	haureu assegut	hauran assegut
	Condicional compost	hauria assegut	hauries assegut	hauria assegut	hauríem assegut	hauries assegut	haurien assegut
Mode subjuntiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Temps simples	Present	assegui / assega	asseguis / assegues	assegui / assega	asseguem	assegueu	asseguin / asseguen
	Pretèrit imperfet	assegués	asseguessis	assegués	asseguéssim	asseguéssiu	asseguessin
	Pretèrit imperfet	assegués	asseguesses	assegués	asseguéssem	asseguésseu	asseguessen
	Futur	asseguera	assegueres	asseguera	asseguérem	asseguéreu	assegueren
Temps compostos	Pretèrit perfet	hagi assegut	hagis assegut	hagi assegut	haguem assegut	hagueu assegut	haguen assegut
	Pretèrit pluscuamperfet	haguès assegut	haguessis assegut	haguès assegut	haguèssim assegut	haguessiu assegut	haguessin assegut
	Pretèrit pluscuamperfet	haguera assegut	hagueres assegut	haguera assegut	haguèrem assegut	haguereu assegut	hagueren assegut
	Futur compost	hauré assegut	hauràs assegut	haurà assegut	haurem assegut	haureu assegut	hauran assegut
Mode imperatiu		jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present			asseu	assegui / assega	asseguem	asseieu / asseis / asseeu	asseguin / asseguen

Información adicional

Derivado: asseure's.

Catalán antiguo

asseure
pronunciación	falta agregar

Etimología

Del latín assidēre ("asentar")

Verbo transitivo

1: Asentar o sentar.

Francés

asseure
pronunciación (AFI)	[a.syʁ]
homófonos	assurent, assures

Forma verbal

1: Primera persona del singular (j’) del presente de indicativo de asseurer.

2: Primera persona del singular (elle, on, il) del presente de indicativo de asseurer.

3: Primera persona del singular (j’) del presente de subjuntivo de asseurer.

4: Primera persona del singular (elle, on, il) del presente de subjuntivo de asseurer.

5: Segunda persona del singular (tu) del imperativo de asseurer.

Referencias y notas

VV.AA. (1998) "asseure". En: Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans

Este artículo ha sido escrito por Wiktionary. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.

[GDLC-1] VV.AA. (1998) "asseure". En: Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans