Encarna Sant-Celoni

En 1983 ganó el premio Ciutat de Cullera, con Dotze contes i una nota necrològica, y en 1985 el premio Joanot Martorell de Gandia, con la novela Siamangorina. Es miembro de la AELC y ha traducido, entre otros, Els mil i un quarts d'hora, de Thomas-Simon Gueullette (editorial Moll, 2008), y cotraducido del danés la antología Digte-POEMES, de Tove Ditlevsen (Alfons el Magnànim, 1995), con Anne Marie Dinesen; del árabe, las casidas que integran el libro Perles de la nit. Poetes andalusines, con Margarida Castells (Adesiara editorial, 2013), y del inglés, los Vint-i-un poemes d'amor, de Adrienne Rich (PUV, Universitat de València, 2019)

En 2004 obtuvo el premio Villa de Puçol y en 2008 publicó la antología Eròtiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona, con ilustraciones de Maria Montes (Arola Editors). También es coautora de dos libros de lengua: Reciclatge (1992) y Accent greu (2000), y, además de colaborar en varias revistas y publicaciones, ha participado en muchos homenajes y libros colectivos, sobre todo de poesía. Y es opinadora del diario digital LaVeuPV.[1]

Novela

• Siamangorina. Ajuntament de Gandia. Gandia, 1986
• Al cor, la quimereta. Tabarca llibres. València, 2003 i 2009
• Milonga de tardor. Òmicron. Badalona, 2014
• Vestals de Roma. Pagès. Lleida, 2018

Poesía

• Sénia de petits vicis. La Forest d'Arana. València, 1989
• Arran de pantomima. Amós Belinchon. València, 1991
• Dèria i fal·lera. La Forest d'Arana. València, 1996
• Sediments d'albaïna i maregassa. Brosquil Edicions. València, 2002

Narrativa

• Dotze contes i una nota necrològica. El Cingle. València,1985
• Guarda't dels jocs del destí. Brosquil Edicions. València, 2005

• Selección de poemas traducidos: http://www.poemariodemujeres.com/spip.php?rubrique356
• Relato en catalán sobre Charlotte Perkins Gilman: http://opinions.laveupv.com/el-conte-del-diumenge/blog/les-possibilitats-de-la-parra-dencarna-sant-celoni-i-verger Archivado el 15 de marzo de 2017 en Wayback Machine.
• En “Qui quaerit, invenit”, el hermano Cadfael recibe un encargo de la mismísima Hildegarda de Bingen: investigar la muerte de Richardis von Stade. https://web.archive.org/web/20150617164754/http://www.escriptors.cat/autors/santcelonie/encarna-sant-celoni-Qui-quaerit-invenit-castellano.pdf
• AELC http://www.escriptors.cat/autors/santcelonie/pagina.php?id_sec=1481
• Selecció de Poesia Catalana. Noves Generacions: http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/esantcel.htm
• Quién es quién http://www.qeqculturavalenciana.es/cultura/sant-celoni-i-verger-encarna Archivado el 18 de febrero de 2015 en Wayback Machine.
• Saforíssims http://www.saforissims.org/tag/encarna-sant-celoni/
• Recital d'Eròtiques i despentinades: London, https://web.archive.org/web/20150218115526/http://www.sas.ac.uk/videos-and-podcasts/culture-language-literature/erotiques-i-despetinades
• Milonga de tardor. Entrevista: http://www.promoart.cat/es/noticias/2015/04/20/milonga-de-tardor-el-proyecto-de-encarna-sant-celoni-escritora Archivado el 4 de abril de 2019 en Wayback Machine.
• Nora Almada: "Eròtica catalana. Dones que escriuen poesia", Literata, desembre de 2008:https://web.archive.org/web/20160303195745/http://www.escriptors.cat/autors/santcelonie/entrevista_literata.pdf
• Pepa Úbeda: Estrictament confidencial, Ràdio Klara, 101.4 FM, València, 29 de desembre de 2014: http://www.ivoox.com/estrictament-confidencial-encarna-sant-celoni-i-verger-audios-mp3_rf_3914535_1.html
• Página dedicada a Encarna Sant-Celoni i Verger en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.