Emilio Sala Cortés
Emilio Sala Cortés (en catalán: Emili Sala i Cortés) (Barcelona, 22 de febrero de 1841 - la Garriga, 7 de junio de 1921) fue un arquitecto español.
| Emilio Sala Cortés | ||
|---|---|---|
|  | ||
| Información personal | ||
| Nacimiento | 22 de febrero de 1841 Barcelona (España) | |
| Fallecimiento | 7 de junio de 1920 (79 años) La Garriga (España) | |
| Nacionalidad | Española | |
| Información profesional | ||
| Ocupación | Arquitecto | |
| Empleador | Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona | |
| Movimiento | Modernismo | |
Trayectoria
    
Estudió en la Escuela de Arquitectura de Barcelona, donde se tituló en 1876, y donde más tarde fue profesor. Fue uno de los maestros de Gaudí, al que empleó ocasionalmente como delineante. Sala fue el constructor de la casa Batlló (1875-1877), que posteriormente reformó Gaudí.[1]
Además, fue autor, entre otras obras, de la reconstrucción del campanario de Santa María de Junqueras (1879, con Jeroni Granell),[1] la casa Elizalde (1885),[2] la casa Emília Carles (actual Hotel Duques de Bergara, 1898)[1] y la casa Ramon Servent (1911),[3] en Barcelona; la sepultura Farreras Framis[4] y el panteón de la familia Amatller en el cementerio de Montjuïc;[5] el palacio Tolrà (1890),[1] la iglesia de San Esteban (1885-1892, con Joan Martorell),[6] y las Escuelas del Patronato Tolrà (1895),[7] en Castellar del Vallés; las Escuelas Ribas en Rubí (1912-1915);[8] la casa Mercè Pla (1886),[9] la casa Sala (1888, vivienda propia)[10] y el panteón de la familia Fargas en La Garriga.[3]
 Casa Elizalde. Casa Elizalde.
 Palacio Tolrà, Castellar del Vallés. Palacio Tolrà, Castellar del Vallés.
 Iglesia de San Esteban, Castellar del Vallés. Iglesia de San Esteban, Castellar del Vallés.
 Escuelas Ribas, Rubí. Escuelas Ribas, Rubí.
Referencias
    
- AA.VV., 2015, p. 77.
- Barral i Altet et al., Jornet, p. 179.
- AA.VV., 2015, p. 78.
- «Sepultura Francesc Farreras (Barcelona - Cementiri de Montjuïc - Barcelonès)» (en catalán). Consultado el 15 de noviembre de 2016.
- «Panteó Amatller (Barcelona - Cementiri de Montjuïc - Barcelonès)» (en catalán). Consultado el 15 de noviembre de 2016.
- Barral i Altet et al., Jornet, p. 375.
- Barral i Altet et al., Jornet, p. 377.
- Barral i Altet et al., Jornet, p. 662.
- Barral i Altet et al., Jornet, p. 466.
- Barral i Altet et al., Jornet, p. 467.
Bibliografía
    
- AA.VV. (2015). La Mansana de la Discòrdia. Barcelona: Grup de Recerca Emergent Història, Arquitectura i Disseny, Universitat Internacional de Catalunya. ISBN 978-84-608-2168-7.
- Barral i Altet, Xavier; Beseran, Pere; Canalda, Sílvia; Guardià, Marta; Jornet, Núria (2000). Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1 (en catalán). Barcelona: Pòrtic. ISBN 84-7306-947-1.

